SENYERA
VALENCIANA
Este cartell, on la Senyera apareix en primer terme per damunt de la bandera espanyola, encengué les ires del Governador Civil, Planas de Tovar, qui ordenà retirar totes les Senyeres en que els fallers havien engalanat la ciutat. Amenaçà als membres de la Junta Central Fallera en un any de presó per cada Senyera que trobara en el carrer. L'ensenya despertà recel entre les autoritats franquistes de la postguerra.
Floreal, 1946. Foguera del Mercat d'Alacant. Gaston Castelló, artiste i impulsor de les Fogueres, plantà en 1946 «Llunars Regionals» on deplorava la manca d’unitat entre les provÃncies valencianes. Junt a tres medallons referits a cadascuna d’elles, inclogué este llenç inspirat en Pinazo que simbolisava la Valéncia tota. Estes pintures, al marge d’excepcionals indults, estaven destinades al fòc. Els alacantins les nomenaven llà stimes.
Jaume I. Fundador de Vilarreal, 1974. Obra de Vicent Llorens Poy. Vilarreal. Una de les més espectaculars està tues existents del gran monarca valencià és la que presidà la Plaça Major de Vilarreal fins a 2006. Actualment el seu emplaçament està en el Jardà del Molà La Vila. Fon alçada coincidint en el 700 aniversari de la fundació de la ciutat.
Este cartell, on la Senyera apareix en primer terme per damunt de la bandera espanyola, encengué les ires del Governador Civil, Planas de Tovar, qui ordenà retirar totes les Senyeres en que els fallers havien engalanat la ciutat. Amenaçà als membres de la Junta Central Fallera en un any de presó per cada Senyera que trobara en el carrer. L'ensenya despertà recel entre les autoritats franquistes de la postguerra.
Durant la postguerra, la bandera dels valencians quedà en una situació delicada. Si be fon exhibida en la Desfilada de la Victòria com una ensenya històrica que magnificava el poder conquistat pel nou Cap de l’Estat, li fon retirada l’oficialitat que havia conseguit durant el periodo anterior i despertà el recel de les autoritats,
sobre tot en dates com el 9 d’Octubre o les Falles. Aixina i tot, la consolidació del règim i l’intervenció d’elements provinents del valencianisme, donaren lloc a una major permissivitat de les autoritats franquistes. La Senyera anà reapareixent per tot el territori valencià com a reclam de festes
o de memòria històrica. En este periodo històric tampoc es conseguà diluir el paper de la Senyera com a sÃmbol d’unitat de les terres i les gents valencianes. Per açò, després de la mort del dictador, la Senyera prengué el carrer com mai abans ho havia fet.
1939-2013. DEL FINAL DE LA GUERRA ALS NOSTRES DIES