SENYERA
VALENCIANA
El Fadrí. 1604. Castelló de la Plana. Escut del Regne de Valéncia sobre la porta original d’El Fadrí. Flanquejat per dos escuts locals trobem les armes del Regne en el centre de l’accés al campanar símbol de Castelló.
Escut de Xàtiva, segle XVII. Museu de l’Almodí, Xàtiva. Com moltes atres viles del Regne, Xàtiva incorporava l’escut de cairó coronat sobre l’heràldica local del castell xativí. L’escut del Regne, equivalència heràldica de la Senyera Valenciana, fon otorgat per Pere II en el privilegi conegut de 1377: pals rojos sobre camp groc dins d’un cairó arrematats per la corona, que en el cas de la bandera reposa sobre camp blau.
Mural ceràmic anònim. Primera mitat s. XVIII. Museu de Ceràmica Gonzàlez Martí. Palau del Marqués de Dosaigües. Valéncia Ciutat. A pesar de la decadència política en que la victòria borbònica havia sumit al Regne de Valéncia i que feu desaparéixer la Senyera de la vida pública valenciana, tenim mostres de la pervivència de l’ensenya en l’imaginari popular valencià. El veler d’este retaule alça Senyeres en els seus màstils.
El Fadrí. 1604. Castelló de la Plana. Escut del Regne de Valéncia sobre la porta original d’El Fadrí. Flanquejat per dos escuts locals trobem les armes del Regne en el centre de l’accés al campanar símbol de Castelló.
L'any 1574 es publica la «Lloança de les llengües» on es denuncia l'abandó de la llengua valenciana per part dels propis valencians. Este text de Martí de Viciana està considerat com l'inici de la Decadència llingüística, cultural i nacional de Valéncia que s'arrematarà en la Batalla d'Almansa (1707), com a conseqüència de la qual, Valéncia perdrà la seua independència, les seues institucions i lleis i es prohibirà la llengua valenciana i els símbols com la Senyera. D'Asfeld ordenarà picar tots els escuts coronats existents en les muralles del Cap i Casal. Aixina i tot, el llegat heràldic del periodo foral conservava el suficient vigor com per a mostrar signes de pervivència. Per al V Centenari de la Conquista, en 1738 la Senyera tornà a eixir, escoltada per una recreació puntual del Centenar de la Ploma. L’entusiasme popular fon tal, que les autoritats, espantades, la tancaren de nou en tres claus.
1574-1738. LA DECADÈNCIA NACIONAL DE VALÉNCIA