SENYERA
VALENCIANA
1936-1939. LA SENYERA, SÍMBOL DE LLIBERTAT
L’alçament militar del 18 de juliol de 1936 no triumfà en Valéncia, un territori que se sumà al camp republicà i jugà un paper destacat en la política estatal, arribant en1937 a acollir la capitalitat de la República. Per açò i pel paper protagoniste que eixercia en la vida social i política valenciana, la Senyera serà indefugible en l’iconografia
bèlica republicana.
Defensa Pasiva de la Población Civil, 1937. Valéncia Ciutat. La Junta de Defensa Passiva, que habilità més de 70 refugis contra els atacs de l’aviació en Valéncia Ciutat, edità este manual en pautes d’actuació durant els bombardejos. En la portada, l’alegoria de la República protegix a dònes i chiquets al racer d’una Senyera contra la qual s’estampaven les bombes nazis.
Milicians valencians reunits entorn a una Senyera, setembre de 1936. Alora (Màlaga, Andalusia). Esta foto l’envià un milicià republicà de nom Vicent a sa mare i germans el 12 de setembre de 1936. Els milicians valencians exhibiren la Senyera sempre que fon possible com a símbol de la seua lluita per la democràcia i per a senyalar la seua valencianitat.
Todas las milicias fundidas en el Ejército de Unidad Popular, 1937. Melendreras. Madrid. Una de les màximes preocupacions del govern de la República fon sometre a una mateixa disciplina a totes les ideologies i sensibilitats en l’objectiu de defendre la llegalitat democràtica. Este cartell reunix en el perfil d’un soldat la diversitat de banderes dels sectors ideològics i nacionalitats que havien alçat milícies en contra del colp militar i que calia posar d’acort.
Defensa Pasiva de la Poblaci ón Civil, 1937. Valéncia Ciutat. La Junta de Defensa Passiva, que habilità més de 70 refugis contra els atacs de l’aviació en Valéncia Ciutat, edità este manual en pautes d’actuació durant els bombardejos. En la portada, l’alegoria de la República protegix a dònes i chiquets al racer d’una Senyera contra la qual s’estampaven les bombes nazis.