top of page

Jaume I fundà una entitat política, jurídica i econòmica independent: un Regne de Valéncia vinculat dinàsticament a la Corona d’Aragó i articulat entorn al Cap i Casal. Fins a 1377, l’heràldica valenciana serà la mateixa que la del Rei: escut de cairó (rombo) o bandera en un número variable (majoritàriament dos) de pals rojos sobre camp groc. Fon Pere II el Cerimoniós qui, en 1348, premià la fidelitat de Burriana durant el conflicte de l’Unió en el privilegi del blau i la corona per a eixemple i esmena de les atres ciutats que s’havien rebelat. Entre 1365 i 1377, obsequiarà igualment a la Ciutat de Valéncia per la fidelitat demostrada durant l’intent d’invasió castellana a mans de Pere el Cruel. I per extensió a tot el Regne, una entitat indissoluble del Cap i Casal fins a la Batalla d’Almansa. La Senyera Valenciana reunirà puix, tres elements que la fan singular: les barres de la casa real d’Aragó, la corona que significa la sobirania d’un Regne i el color blau, que és el que els antics reis d’Aragó gastaven en les seues banderes de victòria. En 1410 apareix la Senyera en un portolà anònim: és l’image més antiga que es conserva. A partir d’ací, la profusió de portolans que documenten el nou símbol demostra l’importància que en tota Europa tingué el Regne de Valéncia durant els segles XIV, XV i XVI

1238-1574. L'IDENTITAT VALENCIANA I LA SENYERA

bottom of page