SENYERA
VALENCIANA
Jaume I fundà una entitat política, jurídica i econòmica independent: un Regne de Valéncia vinculat dinàsticament a la Corona d’Aragó i articulat entorn al Cap i Casal. Fins a 1377, l’heràldica valenciana serà la mateixa que la del Rei: escut de cairó (rombo) o bandera en un número variable (majoritàriament dos) de pals rojos sobre camp groc. Fon Pere II el Cerimoniós qui, en 1348, premià la fidelitat de Burriana durant el conflicte de l’Unió en el privilegi del blau i la corona per a eixemple i esmena de les atres ciutats que s’havien rebelat. Entre 1365 i 1377, obsequiarà igualment a la Ciutat de Valéncia per la fidelitat demostrada durant l’intent d’invasió castellana a mans de Pere el Cruel. I per extensió a tot el Regne, una entitat indissoluble del Cap i Casal fins a la Batalla d’Almansa. La Senyera Valenciana reunirà puix, tres elements que la fan singular: les barres de la casa real d’Aragó, la corona que significa la sobirania d’un Regne i el color blau, que és el que els antics reis d’Aragó gastaven en les seues banderes de victòria. En 1410 apareix la Senyera en un portolà anònim: és l’image més antiga que es conserva. A partir d’ací, la profusió de portolans que documenten el nou símbol demostra l’importància que en tota Europa tingué el Regne de Valéncia durant els segles XIV, XV i XVI.
1238-1574. L'IDENTITAT VALENCIANA I LA SENYERA
El 11/7/1348 Pere II dona el privilegi a Burriana d’afegir a la bandera del rei la corona sobre fondo blau. Esta Senyera és model directe per a la de la Ciutat i Regne de Valéncia. Burriana destacà per la seua fidelitat al rei en la Guerra de l’Unió. El privilegi serà concedit també a la Senyera de la Ciutat i Regne després de la fidelitat de totes les poblacions valencianes al rei durant la guerra de 1365 contra Castella.
Concedida a la Ciutat i Regne de Valéncia per Pere II en 1377, es convertix des de llavors en la bandera privativa de tots els valencians. Este de 1596 és l’eixemplar més antic que es conserva. La Ciutat i el Regne de Valéncia foren una unitat política —una ciutat-estat— des de la pròpia conquista. Ya en els «Furs e ordinations» (1240) Jaume I es referia al “terme del regne de la ciutat de Valéncia”. La simbologia també era comuna. Abans inclús de 1377.
Atribuït a Diego Homen, 1561. Museu Naval de Madrid. La bandera hissada sobre Dénia —de pals grocs, blaus i rojos paralels a l’asta— representa una esquematisació de la Senyera Valenciana. Estendre aixina els colors d'una bandera era prou habitual en l’época. Este portolà mostra dos banderes més en les armes de Portugal. És de destacar l’importància del Regne de Valéncia encara en aquella época: per a l’autor d’este portolà, l’estat marítim més important de la corona espanyola.
El 11/7/1348 Pere II dona el privilegi a Burriana d’afegir a la bandera del rei la corona sobre fondo blau. Esta Senyera és model directe per a la de la Ciutat i Regne de Valéncia. Burriana destacà per la seua fidelitat al rei en la Guerra de l’Unió. El privilegi serà concedit també a la Senyera de la Ciutat i Regne després de la fidelitat de totes les poblacions valencianes al rei durant la guerra de 1365 contra Castella.