SENYERA
VALENCIANA
LES IMÀGENS DEL LLIBRE…
«SENYERA VALENCIANA» inclou referències en el text imprés a imàgens que poden consultar-se ací, numerades com en el llibre.
Bandera de l’Armada d’Espanya durant la primera part del regnat de Carles III. © Durero, Wikipedia, Llicència de documentació lliure GNU.
Els 12 models proposts a Carles III pel Ministre de Marina (www.armada.mde.es). Qualsevol d’ells podria ser hui la bandera d’Espanya.
Bandera i gallardet de guerra (esquerra) i bandera civil d’Espanya (dreta), entre 1785 i 1843 (www.armada.mde.es).
Penó de la Conquista (Museu Històric Municipal, Ajuntament de Valéncia).
Pintures del Castell d'Alcanyiç (segle XIV).
Representació de Jaume I en les pintures del Castell d'Alcanyiç (segle XIV).
Bandera conservada en l'Ajuntament de Daroca.
Corona sobra la L de la paraula Valéncia, afegida pel propi monarca, en un document de finals del segle XIV.
L’escut de la ciutat i regne de Valéncia en les Torres dels Serrans, protegit per dos “àngels custodis”.
L’escut de la ciutat i regne de Valéncia en la Llonja de la Seda, protegit per dos “àngels custodis”.
L’escut del Regne de Valéncia en els mapes de Cantelli (011 B), 1696, en l’escut de barres i corona) i Janssonius (011 A), 1636, en les armes “antigues” de la ciutat sobre les aigües.
L’escut del Regne de Valéncia en els mapes de Cantelli (011 B), 1696, en l’escut de barres i corona) i Janssonius (011 A), 1636, en les armes “antigues” de la ciutat sobre les aigües.
El Fadrí (Castelló de la Plana). Escut del regne de Valéncia al centre, de la ciutat de Castelló als costats.
Capdet.
Ademús.
Gravat de 1772. En l'explicació que acompanya a l'image, es referix a la bandera representada com a "señ, las armas de Valencia".
Bandera d’Alzira.
Pas de les armes de Valéncia (barres i corona) de l’escut a la bandera, al voltant de 1400, i estilisació posterior de la corona real en els brodats de les Senyeres més modernes.
Atles de Johan i Jafuda Cresques, 1375, anterior al privilegi de Pere II.
Portolà de Benincasa, 1473.
Portolà de Pietro Cavallini, 1677. La Senyera oneja en Valéncia ciutat i Dénia.
La corona com a símbol de valencianitat en el sigle XV. La Llonja de Valéncia.
Armorial de Gelre (1370). L’Escut de Pere II en el timbre del drac alat com a símbol de la casa d’Aragó (“ARRAGOEN”). Dracs, garses, gnoms, caps de rei, coes de peix... varietat de timbres heràldics en tot el seu esplendor.
Les armes de la casa real d’Aragó en el timbre propi del rei, al centre, i les barres coronades de la ciutat i regne de Valéncia, als dos extrems.
Escut del Regne de Valéncia en la Torre Badum (Peníscola), segle XVI.
El Rat Penat en la cimera de la Real Senyera actual.
Sagells del Racional de Valéncia, de finals del segle XVI. La confusió entre les armes del rei i les de la ciutat i regne són ya evidents: en un cas apareix un drac / rat penat de front, i en l’atre, de perfil, els dos sobre la celada del senyal de Pere II.
Disseny habitual de l’escut actual de la Generalitat Valenciana (per tant, també de la “Comunitat”), a l’esquerra, i de la ciutat de Valéncia, a la dreta. Pot vore’s cóm part de la simbologia de l’antic escut de Pere II (el drac, de perfil) passà a les armes valencianes en forma de rat penat, colocat de front sobre la corona.
Estàtua d’un ballester del Centenar de la Ploma. Palau de la Generalitat.
Recreació dels Ballesters del Centenar de la Ploma en la processó extraordinària del 9 d'octubre de 2008. © Foto presa de la galeria http://comunidad.levante-emv.com/galeria-multimedia/general/Festividad-dOctubre/3126/1.html).
Antiga Casa de la Ciutat de Valéncia, derrocada al voltant de 1850, que estava situada en la plaça de la Mare de Deu, davant de la Generalitat.
Cerimonial de la Senyera segons Fèlix Cebrián Aracil (1696).
Recorregut de la processó de la Senyera en el segle XVII, segons Joan Batiste de Valda.
Detall de la Senyera històrica, en el “tafetán carmesí” i la “ropa de velo de plata” (a l’esquerra, sustentant la corona) i ”seda amarilla muy usada” (les barres de la dreta), en descripció de 1738; presentant també, naturalment, la corona i pedreria descrites en 1596.
Escut de la Generalitat que apareix en una recopilació llegislativa de 1604.
Escut del Mapa del Regne de Valéncia de Casaus (1693).
"Pendón de las Proclamaciones" (1724).
Desfilada del Pendón de las Proclamaciones acoplat a l’antiga cimera del Rat Penat.
Diferents representacions dels reis d’armes en les banderoles, del sigle XIX a l’actualitat (A) (B) (C).
Diferents representacions dels reis d’armes en les banderoles, del sigle XIX a l’actualitat (A) (B) (C).
Diferents representacions dels reis d’armes en les banderoles, del sigle XIX a l’actualitat (A) (B) (C).
Valéncia declara la Guerra a Napoleó (Vicent Castelló, 1810). Observar la celada del Rat Penat en l’extrem del pal de la bandera tricolor.
Revista “Nuevo Mundo”, 1908. Les tres banderes encara s’exponien en una mateixa vitrina.
Provessó de la Confraria dels Sastres de Valéncia, de Bernat Ferrandis (1867)
Litografia de Pujadas i Gimeno (1876) en la que apareixen per primera volta representats de forma exacta la Real Senyera i el Penó de la Conquista.
“Desembarc de Francesc I de França en el Grau de Valéncia” (Ignaci Pinazo, 1876) Dubtem que Pinazo fora tan rematadament badoc com per a representar una bandera inventada, segons alguns investigadors el mateix any en que va pintar el quadro, quan vol reflectir fidelment (observar els vestuaris) un moment històric corresponent a 1525, que és l'arribada del rei de França al port de Valéncia, després d'haver segut capturat en la batalla de Pavia, per a restar pres en el Castell de Benissanó...
Acte d’emigrats valencians en Buenos Aires (1897). Revista "La Ilustración Artística", 10 de maig.
Fira de Juliol (1887).
Portada del "Heraldo de Alcoy", 23/4/1908.
La simbologia valenciana consolidada (bandera i escut) en el cartell oficial de l’Exposició Regional Valenciana (1909).
La Senyera en les festes de Moros i Cristians d’Alcoy. Revista «Gran Vida», 1 de setembre de 1914
La Senyera en l’iglésia de Sant Jordi d’Alcoy.
El Compromís de Casp, de Salvador Viniegra. Ministeri d’Assunts Exteriors, Madrit.
La Senyera en Madrit (1925). Revista «Nuevo Mundo», 6 de febrer.
La Senyera en Madrit (1925). Revista «Nuevo Mundo», 6 de febrer.
Nomenament de Blasco Ibáñez com a fill predilecte de Valéncia, 1921. Senyeres junt a banderes espanyoles oficials i republicanes.
Por primera vez en la historia de España, las banderas de los reinos de Valencia y de Galicia han sido izadas en los edificios oficiales al lado del pabellón nacional”. Revista Estampa, 29 de juliol de 1930.
Revista «Nuevo Mundo», 20 de juliol de 1930. La Senyera valenciana i la ikurriña compartixen artícul.
Revista «Nuevo Mundo», 1 d’agost de 1930. La Senyera oneja oficialment en el balcó de l’Ajuntament de Valéncia.
Acte valencianiste en Vilarreal (1930). La Senyera coronada és hissada en l’Ajuntament davant d’una multitut entusiasta, en presència de l’alcalde i de l’historiador Carles Sarthou.
Acte de colocació de la placa de la nova avinguda de Blasco Ibáñez en Valéncia C. (1930).
La proclamació de la República en Valéncia (Valencia Atracción, maig 1931).
«La Vanguardia», 10-10-1931. “Las fiestas militares en provincias”
Congrés d’Unió Republicana (anys 30).
Acte d’afirmació valencianista en Alzira (1932).
Manifestació per l’Estatut. Alzira, 1932.
Manifestació valencianista en Manises, convocada per l’Agrupació Valencianista Republicana. 1932.
Processó de la Senyera. 9 d’octubre de 1934
Concentració valencianista en Xàtiva, 1933. “als acords de l’himne del mestre Serrano va ser hissada la nostra Senyera en el balcó principal del poble” (El Camí, 26-8-33).
“Alegoria de la República” (1933). Josep Rovira i Marí “Torçaló”.
Retorn de les despulles mortals de Blasco Ibáñez a Valéncia (1933)
La Senyera en cartells festius durant la Segona República (A) (B)
La Senyera en cartells festius durant la Segona República (A) (B)
La Senyera en les festes d’Alacant, Alcoy, Bocairent o Gandia (1929-1935) (A) (B)
La Senyera en les festes d’Alacant, Alcoy, Bocairent o Gandia (1929-1935) (A) (B)
Aplec valencianiste en 1935, en la Montanyeta de la Patà (El Puig)
Sopar I Aniversari de “El Camí”, 1933. Encapçalat pel president de Lo Rat Penat, Nicolau Primitiu; el del Centre Valencianiste d’Alcoy, Joaquim Aracil, i el de Bocairent, Joan Beneyto.
Processó Cívica de 1933. El primer per l'esquerra que du la borla és Nicolau Primitiu Gómez Serrano.
Solicitut de declaració del Port de Valéncia com a zona franca (17-5-36), en el Teatre Principal de Valéncia. “...diputados de las Cortes Españolas de todas las tendencias y de nuestras tres provincias, políticos, delegados, representantes de Ayuntamientos alicantinos, castellonenses y valencianos estrictos” (El Mercantil Valenciano, 19-5-36).
Insígnies republicanes de l’época, en l’efigie de Blasco Ibáñez (esquerra) o les sigles de la UGT (dreta)
Resenya de la conquista d’Eivissa per les tropes republicanes valencianes (11/8/1936). “La Señera, símbolo de libertad”.
Soldats valencians. Data indefinida.
Milicians. 1936
Columna “El Palleter” de l’eixèrcit republicà.
Columna de soldats valencians
Acte inaugural del primer Institut per a obrers, creat pel govern de la República (1937), segurament en el moment que els assistents canten “L’Internacional” puny en alt. Les imàgens són de Manuel Azaña (President de la República) i Francisco Largo Caballero, líder socialiste de UGT i President del Consell de Ministres)
“Todos unidos triunfaremos” (1936). D’esquerra a dreta, una mà pren la bandera espanyola republicana, la catalana, l’andalusa, la gallega, la vasca, l’anarquista, la valenciana i la comunista, en un cartell propagandístic del govern republicà en Madrit.
Famós cartell d’Esquerra Valenciana, de Lluís Dubon (1936).
Partit entre les seleccions de Valéncia i Catalunya, 19 d’octubre de 1936, representades per les respectives banderes. La foto és del diari La Vanguardia del sendemà. D’este partit se fea també resò “La Correspondencia de Valencia”: “un momento del brillante desfile que precedió al partido Cataluña – Valencia. Nuestras bellas paisanas, con sus típicos trajes, aparecen en primer término y al fondo la bandera catalana y la Senyera”
Falles, 1937
Soterrar pels morts en un bombardeig, en la plaça d’Emilio Castelar (hui de l’Ajuntament) de la ciutat de Valéncia.
En la celebració del 9 d’octubre, el Penó de la Conquista substituïx a la Senyera en els primers anys del franquisme.
Polèmic cartell de les Falles de 1940, en el que la Senyera tapava pràcticament a la bandera espanyola.
D'esquerra a dreta i drets: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Santiago Bru Vidal, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit. Assentats: J. Sanç Moya, M. Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort (1949). Una Senyera coronada encara presidix la taula.
La Senyera en Alcoi, anys setanta.
La Senyera en el monument a Jaume I en Vilarreal (Llorens Poy, 1974)
Bandera “del Consell” (1979).
Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, 1982 (art. 4) La bandera de la Comunitat Valenciana és la tradicional Senyera composta por quatre barres roges sobre fondo groc, coronades sobre franja blava junt a l’asta.